Amanida de tomàquet i cogombre

Nota introductòria

Aquesta és una amanida de claredat, no d’ornament. El tomàquet madur i el cogombre cruixent s’equilibren només amb sal, deixant que la frescor, el suc i la textura defineixin el plat. Ha de tenir un gust net, directe i harmoniós, amb cada element encara distint al paladar.

Elements essencials de la recepta

Categoria del plat: Amanida

Cuina o origen: Preparació senzilla europea d’estació

Tipus de plat: Entrant o acompanyament lleuger

Rendiment: 1 ració

Mida de la ració: 210 g

Temps de preparació: 10 minuts

Temps de cocció: 0 minuts

Temps total: 10 minuts

Dificultat: Fàcil

Equipament

Taula de tallar

Ganivet de xef

Bol de barreja

Colador fi o tamís

Ingredients

Tomàquet, madur però ferm: 120 g

Cogombre, pelat si la pell és dura, sense llavors si cal: 85 g

Sal: 5 g

Mètode

1. Talleu el tomàquet en grills nets o en trossos irregulars mitjans, mantenint la polpa intacta perquè els sucs es mantinguin vius i nets.

2. Talleu el cogombre en mitges llunes fines o en trossos oblics de gruix uniforme, d’uns 3 mm, per obtenir una mossegada cruixent i constant.

3. Barregeu el tomàquet i el cogombre en un bol. Afegiu-hi la sal i remeneu-ho suaument durant 20 a 30 segons, just fins que les superfícies quedin amanides de manera uniforme.

4. Deixeu reposar l’amanida durant 5 minuts. El tomàquet hauria de començar a deixar anar un suc lleuger i brillant, mentre que el cogombre s’ha de mantenir ferm i fresc.

5. Remeneu una vegada més, molt lleugerament, i després tasteu-ne l’equilibri. L’amanida acabada ha d’estar netament salada, sucosa i cruixent, sense excés de líquid acumulat al fons.

Emplatat i servei

Disposeu l’amanida en un bol poc profund o en un plat fred, deixant que el tomàquet i el cogombre s’assentin de manera natural en lloc d’apilar-se. Aboqueu una mica del suc amanit per sobre perquè el plat es presenti com a fresc i complet.

Notes professionals

Feu servir el tomàquet més madur disponible, però manteniu-lo prou ferm per tallar-lo netament. La sal ha d’amanir les verdures i extreure’n una quantitat moderada de suc, no pas fer col·lapsar el cogombre. Serviu-ho immediatament després del breu repòs per obtenir la textura més viva i el sabor més nítid.