Amanida verda amb tomàquet i amaniment d'oli

Nota introductòria

Aquesta és una amanida de claredat més que no pas de complicació: enciam romà cruixent, tomàquet madur i un amaniment net que lliga sense carregar les fulles. El seu èxit depèn de la temperatura, la contenció i la precisió del condiment. Si es manipula correctament, ha de tenir un gust viu, fresc i complet.

Aspectes essencials de la recepta

Categoria del plat: Amanida

Cuina o origen: Inspiració mediterrània

Tipus de plat: Entrant

Rendiment: 1 ració

Mida de la ració: 140 g

Temps de preparació: 10 minuts

Temps de cocció: 0 minuts

Temps total: 10 minuts

Dificultat: Fàcil

Equipament

Bol de barreja

Bol petit

Ganivet esmolat

Taula de tallar

Cullera per a amanida o pinces

Ingredients

Enciam romà, net i esqueixat en trossos de mida de mossegada: 90 g

Tomàquet madur, tallat a grills o a trossos petits: 35 g

Oli d'oliva: 10 g

Suc de llimona: 4 g

Sal: 1 g

Pebre negre, molt: 0,5 g

Mètode

1. Poseu l'enciam romà en un bol de barreja i afegiu-hi el tomàquet. Manteniu tots dos ingredients freds i secs perquè l'amanida es mantingui cruixent.

2. En un bol petit, combineu l'oli d'oliva, el suc de llimona, la sal i el pebre negre. Bateu-ho breument fins que l'amaniment es vegi lleugerament emulsionat i condimentat de manera uniforme.

3. Aboqueu l'amaniment sobre l'enciam i el tomàquet. Remeneu-ho suaument durant 10 a 15 segons, just fins que cada fulla quedi lleugerament recoberta i el tomàquet comenci a lluir.

4. Tasteu una fulla i ajusteu només si cal redistribuint l'amaniment dins del bol. L'amanida acabada ha de ser viva, neta i equilibrada, sense excés de líquid acumulat al fons.

Emplatat i servei

Disposeu l'amanida lleugerament amuntegada en un plat fred o en un bol poc fondo, deixant que les fulles es mantinguin obertes i sense enredar-se. Col·loqueu el tomàquet de manera que sigui visible entre les fulles verdes, i acabeu amb les darreres traces d'amaniment adherides a les fulles en lloc d'acumular-se a sota.

Notes professionals

Feu servir un tomàquet madur amb prou acidesa per sostenir l'amaniment; un tomàquet verd aplanarà l'amanida. Amaniu a l'últim moment per preservar l'estructura de l'enciam romà. L'acabat correcte és brillant, cruixent i intensament fresc, mai humit ni pesant.